Trenta, són els anys que diferents espais d’Olot, públics i privats, acullen durant el mes d’agost la seva biennal de fotografia. Enguany la vaig visitar dos dies abans de cloure’s. La web de la biennal mostra amb detall i bona informació tots i cadascun dels treballs i projectes presentats.
En un dia, si vols mirar, més que veure, no en fas prou per visitar-los tots. Dels que n’he tingut ocasió, parlaré d’aquells que més m’han despertat l’interès.
Més que agradar-me, m’ha colpit la proposta de Xavi Carrión Gálvez, “Sueño lo que soy”. Títol, escrits i obra, també amb delicats i entranyables objectes, eren un tot. Cada foto, per molt diferent que sigui de l’altra, en temàtica i format, cap s’allunya del denominador comú del somni. Són imatges aparentment senzilles que si les observem t’atrapen, de la mateixa manera que ens atrapen els somnis. Una proposta diversificada i molt coherent alhora.
Ara, em cal parlar de dues exposicions més. Ambdues representen la realitat de manera ben diferent.
La de Mariona Giner, amb un treball, L’Entrega, que ha tardat més de trenta anys per fer-se públic. Tot un testimoni de vida de les recluses de la presó de Wadras. Fàcil de dir, però complicat de fer i de mostrar.
Les quatre col·leccions de fotografies que Mercè Ribera Turró ens ha anat presentant en els darrers anys, no són precisament oníriques com a primera vista ens podria semblar. Més aviat són una recerca sobre la realitat que ens envolta i de les preocupacions, els dubtes i les incògnites que ens genera.
A Olot va presentar Bruma, que és l’element que embolcalla les seves composicions escenogràfiques d’aquesta col·lecció.
Són flaixos, abstraccions, metàfores de com percebre el dia a dia. Rumiant aquesta crònica, m’ha revingut la realitat enriquida dels contes de Pere Calders, perquè els elements que utilitza la Mercè per formular les seves fotografies no deixen de ser objectes de la realitat tangible. Els resultats aparentment insòlits o inesperats són tan reals com el món objectiu.
Altres treballs que també m’han cridat l’atenció són:
Temporada Baixa de Joan Forteza Martí
Mirades a l’hort de Ricard Mademont de Colombo
Renascense de Rocío Bueno Royo
#ruralmentvius de Javier Reina
