A Fotocolectania (Barcelona) fins el 22 de desembre
El 1984 vaig comprar una petita joia, el conte de La Caputxeta Vermella, il·lustrat amb unes fantasioses fotografies impactants, inquietants, suggerents, metafòriques i misterioses alhora.
Han passat quaranta anys per trobar-me de nou amb l’autora, Sarah Moon amb l’exposició El temps s’atura. L’he anat a veure dues vegades i, si fos a Girona, hi aniria alguna més.
Ve de la fotografia de moda, però les composicions que va començar a donar a les seves fotos li valgueren el reconeixement a la seva originalitat. Com es veu a les imatges adjuntes s’enfrontà amb el sacrilegi de tallar caps. I resulta que, així, la foto agafa molt més volum i volada.
Mentre la contemplava anava apuntant paraules soltes que m’ajudessin a l’hora de redactar aquest post, però he decidit deixar-vos-les tal qual, EL TEMPS EL PRESENT: animals, circ, moda, natura, figures humanes, sempre dones, solaritzacions, doble pressa, paisatge, VIDA-REFLEXIÓ, natura morta…
A la meva galeria Lluna plena d’agost pretenc mostrar la màxima esplendor de la lluna ixent i reflectir-hi el misteri del compromís fidel i sempitern de venir-nos a veure així cada quatre setmanes. Són fotos fetes amb cura i detall, procurant un bon enfocament i definició.
Resulta, però, que la Sarah Moon, que no està de manies, ens proposa aquest mateix misteri, i potser més coses encara, amb la lluna i el seu reflex, completament borrosos, mancats de qualsevol detall. Extraordinària.
