Res millor que encetar aquest blog amb la foto que sempre m’ha tingut el cor robat, la que, per molt que la miri, el seu misteri m’interroga una vegada i una altra. És del mexicà Manuel Alvarez Bravo que la va titular “La buena fama durmiendo” (1938-1939)
Les casualitats no existeixen. Donar vida a aquesta web m’ha obligat a ampliar coneixements de bona part del que hi escric. I ella, la web, m’ha obsequiat amb una espècie de cercle virtuós:
A “SOBRE MI” obro amb la cita “La bellesa serà convulsiva o no serà” que em defineix molt bé aquesta icònica foto. La frase és d’André Breton. Doncs resulta que aquesta foto va ser fruit d’un encàrrec d’André Breton a Manuel Álvarez Bravo.
MANUEL ALVAREZ BRAVO
Considerat el gran fotògraf iberoamericà del s. XX, no se’l sol citar, per raons que no arribo a comprendre, entre els més grans de la història de la fotografia, com Edward Weston, Tina Modotti, Paul Strand, Henri Cartier-Bresson i molts d’altres, quan tots ells el veneraven i li obriren portes a París i als EUA.
Té un ull únic per mostrar-nos el dia a dia del carrer d’una manera planera i poètica. Fou un innovador i va modernitzar la fotografia mexicana molt ancorada encara en el pictorialisme. Sempre va cercar una mirada mexicana lluny del folklorisme tan típic d’aquell país.
Si voleu veure molta més obra seva, us passo els enllaços a dues grans galeries. Si cliqueu en qualsevol de les fotos, se us obrirà i podreu continuar passant de foto a foto en aquest millor format:
Aquesta primera, més oficial l’ofereix el Archivo Manuel Alvarez Bravo
La segona és d’un gran estudiós de la fotografia, el Dr. Oscar Colorado
Per acabar, si voleu endinsar-vos en la seva vida i obra, us passo tres enllaços d’uns grans historiadors de la fotografia:
Aquest primer és més resumit
Aquest segon aprofundeix molt més i és més extens.
El darrer és més per curiositats diverses, no exemptes d’interès
