A les Dressanes Reials de Barcelona, fins el 20 d’abril
Amazônia de Sebastiao Salgado és una colossal exposició amb més de dues-centes fotografies en blanc i negre on gaudir d’imatges en gran format de paisatges increïbles i una mostra etnogràfica dels seus habitants. Es pot dir que és una exposició per tots els públics. Per gaudir-la no cal ni ser afeccionat a la fotografia.
Pretén ser una reflexió, una presa de consciència pel que fa a la multitud de tribus que l’habiten, algunes un autèntic reflex de la nostra prehistòria, com també pel delicat ecosistema d’importància mundial.
L’exposició s’acompanya amb música creada per Jean-Michel Jarre i amb sons naturals de la selva, per ser una experiència més immersiva per a l’espectador.
Es pot visitar fins al 20 d’abril, però no us adormiu, que el temps vola.
Salgado, té molts altres treballs de diferents parts del món, sempre dedicat a les condicions de vida més extremes o problemàtiques, com èxodes, migracions, violències diverses. Els seus projectes poden tardar anys abans de ser exposats. És minuciós, delicat en les formes i una estètica preciosista a l’hora de retratar la misèria i els infortunis humans, per la qual cosa s’ha guanyat força detractors com la mateixa Susan Sontag. Consideren que és voyeurisme sentimental, que s’aprofita de les misèries humanes per fer art. Però també té importants defensors com Lévi-Strauss o Eduardo Galeano.
Si més no, la manera de mostrar, de descriure’ns les realitats punyents són ben controvertides. Aquest llarg article desgrana tant la seva vida com, sobretot, la seva producció fotogràfica i aquestes controvèrsies. En aquest altre enllaç podeu contemplar una bona mostra d’imatges dels seus treballs (en clicar en una es pot visualitzar més gran i després passar a les altres en aquest format).
Aquesta és una altra web amb acurada informació molt recomanable.
ARA BÉ… CLAUDIA ANDUJAR
Mentre veia l’exposició no parava de recordar la de Claudia Andújar, també sobre l’Amazònia, que fa quatre anys vaig tenir el plaer de visitar al Centre de Fotografia Kbr de la Fundació Mapfre a Barcelona. Les fotos de la Claudia eren (són), per a mi, més properes, més veritables, més viscudes, fruit del seu compromís personal i immersiu, en especial amb la tribu Yanomani.
Tot seguit, unes imatges de Claudia Andújar que poden semblar similars a les de Salgado, però ja us asseguro que són ben diferents en molts aspectes, en especial la mirada, la manera de mirar a l’hora de prémer el botó.
Havia començat a escriure sobre un cara a cara Salgado vs Andújar, just quan feia les meves primeres passes amb la intel·ligència artificial, les IA. Oh sorpresa: amb poques intervencions meves per escatir-ne el contingut, el resultat fou increïble. En menys d’un minut em desgranaren amb un llenguatge impecable i en català tot d’informació molt ben estructurada del que jo ja havia anat recollint. Sols em faltava la feixuga feina de redactar, repassar i corregir i les IA m’ho estalviaven.
Així que només em queda adjuntar-vos els enllaços que us portaran a aquests dos texts, un del ChatGPT i l’altra del nou DeepSeek.
AMAZÒNIA AL CCCB
Casualitat o contra-programació? Fins al 4 de maig al CCCB hi ha una macroexposició sobre l’Amazònia – AMAZÒNIES – amb informació de tota mena, fins i tot de certes olors. Art, fotografies, mapes, distribució i problemàtiques de cada tribu. Per qui estigui interessat en aquest vast territori, diria que és imprescindible.
