Una agradable passejada per la platja de Castell, a principis de juny, al final de la tarda, quan la llum declina suaument i el dia es prepara per cedir el pas a la nit.
Totes les imatges són en blanc i negre i enfosquides expressament per copsar l’essència de la llum. Quan desapareix el color, quan la imatge s’enfonsa en l’ombra, és llavors que la llum es revela en la seva forma més pura: no com a ornament, sinó com a presència. En la foscor, la llum ens parla d’una veritat diferent, més silenciosa, més íntima.
El blanc i negre no és aquí una tria estètica, sinó una mirada. Una manera d’escoltar allò que sovint el color amaga: la textura de l’aire, el pes del silenci sobre l’aigua, la conversa entre la sorra i l’horitzó.
